Surt allà, fes-ho i disfruta; molta merda.

Com tornes a la calma?

I si la calma no ha vingut encara? I si no la conéixes? I si per tu un tipus de calma és diferent a la calma que entén aquella altre persona?

Viure? que entén la gent per viure? és egoista que ho digui una persona de clase mitjana?

Qui viu realment?

Necesito dir les coses, això reventarà, si.

Tota calma comença per desfer la pilota de cables que puguin estar embullats.

Potser, l'ho següent és triar qui es queda i qui s'envà. I, de qui es quedi, hauràs d'estar segur que sempre estaràn allà i que hi podràs sentirte agust al seu costat.

Abans, però, si no deixes de defugir de les teves própies conductes negatives que et fan perdre't per les branques, no conseguiràs res.

Centra't ja d'un cop.

No et deixis de tonteries, viu-les.

Deixa d'escriure, de reflexiona com sempre, i actúa.

Segueix reflexionant com sempre, escriu, pero evoluciona i madura. Treu conclusions clares de les coses, o com a mínim intenta-ho.

No et quedis estancat sempre en l'ho mateix perque l'esforç és superior a tu.

Comença a actuar.

Deixa de banda d'un miserable cop la vagància que et fa perdre't pel camí, i actua.

Benvinguda

Abans de res,

he creat això per pur desfogament personal, i per a que les persones les cuals m'importa la seva opinió, la deixin aqui redactada, res més.

Hauràn dies de tot, està clar. Possiblement hauràn moltes faltes d'ortografía, no ho negaré pas, aixì que espero que no et fagi molt mal a la vista.

S'esfumarà,

com?

no ho sé, i sincerament, ara tinc por, certes coses noves tendeixen a produïr una certa por al principi, pero hi vull lluitar.

Les poques coses que he pogut moure aquesta nit, ja m'han fet sentir miserablement diferent.

I encara que això hagi sigut una porció minúscula de satisfacció personal, ha sigut satisfacció personal senyores i senyors!

Ha sigut concretament a l'hora de pendre una decissió per mi mateix, de veure que parlava una personeta dintre meu, i que era jo. Jo qui donava les ordres sobre mi mateix, qui decidia, qui s'enfrontava. Automaticament deixava de ser espectador de la meva própia vida a pasar a manar sobre ella.

On era fins ara aquesta personeta que penso deixar lliure?

No ho sé, pero benvinguda a casa.

Gràcies nano.