domingo, 22 de noviembre de 2009

Viento en la piel

Desnudos
de la mano
volamos cayendo en picado.
Sentimos la caricia del viento en la piel
Si fueras esa persona, se entonaría la canción
los metros irían disminuyendo
y las puertas de un mundo nuevo acercándose.
Toda la eternidad nuestra
juntos
mirándonos
sonries
sonrio
y la canción nunca deja de entonarse

miércoles, 21 de octubre de 2009

Busindre Reel

torno a la calma..
I tu, amb aquets ull verds tan bonics!
desitjaria tenirte sempre
i podriem volar pel cel
sempre que volguessim,

Maria amada meva!

lunes, 19 de octubre de 2009

Observando a Petter

En el valcón de casa, observo como un señor coje su Mercedes lo enchega y se va. Qué fácil.
Por regla general la inseguridad crea miedo, el miedo se transforma en una actitud pasiva, nos hace adoptar posturas pasivas, no afrontar nada, no tomar responsabilidades, no combatir. O bién, combatir con inseguridad. En éste último caso pierdes el 99% de las veces por no estar al 100% como persona si así se es.
Qué nos hace actuar con pasividad?.. no generar ni preguntas ni respuestas.. o bién generarlas pero no querer afrontarlas por otra vez miedo..
Miedo al dolor.. a la muerte.. a la subordinación.. al enfrontarse al própio mundo.
Un verdadero Dios es aquel que no tiene miedo? Por eso es dios, y no humano? Algun humano vive sin ningún tipo de miedos? No claro que no.. al menos si no conoce no cree..

sábado, 29 de agosto de 2009

et puc sentir

T'escolto
t'escolto i et sento


et sento cantar i puc oblidarme de tot
els dimonis que condueixen la meva ànima
callen de cop
i tot es redueix un gran silenci agradable
ple de records inoblidables


Psychodelic fun



samarreta vermella a ratlles negres

martes, 25 de agosto de 2009

sense monotonia

Un altre cop em tornes a portar a la calma..
I was walking a street..

m'encanta..
no saber definir que sento..
m'encanta..
és una calma que nosé descriure..
pero m'encanta..

run away..

Arribava a l'estació, i ja tot era màgia..
són records que mai oblidaré
tot verd.. el riu.. anar a passejar els diumenges pel matí a la vora del riu..

Agafaria un dia i em posaria a correr sense parar

m'encanta escoltarte cantar..
era tot allò.



Forever

jueves, 13 de agosto de 2009

Dame tu receta

No lo entiendo
en serio, es que no lo entiendo
porqué sucede?
Sigues apareciendo en mis sueños
te olvidé hace mucho tiempo
porquéé???
porque ahora otra vez?
Déjame en paz!!!



Vuelves aparecerte en mis sueños
Vuelves a desenterrar sentimientos que estavan apagados
y que deverían seguir ahí abajo
fríos, oscuros, guardados en las sombras.

Quiero olvidarte de una vez por todas
dame tu receta.

martes, 14 de julio de 2009

Cantem

Cantam sisplau..

estiguem junts i cantem..
catam m'entres m'abraces...

Run away..

El teu pijama
ara entenc totes les formes..
els dibuixos.. tenien un sentit..
estrelles entre tantes corbes..

nose si mai et vai donar un petò al front..
això si que em sap greu..
perque ara si que t'el donaria


uns ulls grans..
grandiosos..
City of dark
abracem..
i cantem..



viuria atrapat en aquesta imatge

martes, 23 de junio de 2009

Buscando visa para una sueño

Em vas preguntar que, qué era.
Jo no em vull esperar als divendres,
ets tu :)

I quien en el asfalto me va a encontrar

Buscando una visa para un sueño

buscando visa para estar contigo
la razón de ser

ballant salsa dominica
Et miro als ulls
i estàs brillant
preciosa
radiant
un solet :)

Y voy hacerte un traje e novia con hojas del platanal :)
Y acariciarte por la mañana
y arroparte con el sol











Solet

lunes, 15 de junio de 2009

Pido permiso para nacer =)

Eran las 5 de la mañana... (8)
Que no le dan pa ser sincero(8)
El Sol quemándoles la entraña, un formulario de consuelo, con una foto 2x4, que se derrite en el silencio =) (8)
Voy a prender tu cariñito, como cocuyo en el mar, y voy a hacerte un traje e novia con hojas del platanal (8)
Lleva 9 meses de ilusiones (8)


Miedo, compromiso y pasión


Tiempo
sin estallar
filosofia del plomo
relajado
No vull trencar res
tingues paciéncia
i actua com fins ara
Echando salsa dominicana
I amb la felicitat que portes ara dins =)











Pablo Neruda el título

domingo, 14 de junio de 2009

Pb

Tinc una sensació un tant peculiar,

Em preocupa convertir-me en el tipus de persona que més he odiat en ma vida
la veritat he de reconèixer que em dóna una mica de terror arribar a ser-ho.
Possiblement no necessiti cap tipus d'ajuda,
és tant sols la filosofía del Plom.
I començar actuar amb una mica de seny
i fer el que he estat fent aquets últims dies
i, sobretot, parar a pensar més encara que abans.
i ara ho faràs

Tens tot el temps del mòn per fer-ho =)





Sents, pensa, actua =)











Mes val tard que mai eeehh!!
no puc evitar el riure d'una felicitat sana =)
per fi ^^

Bona nit

martes, 9 de junio de 2009

Un somriure més i un altre adéu que tornarà a ser-ho =D

Siiii!!
jjaja
Calme

jaja =)
Ara més que mai em treus un somriure ben gran
cada cop que poso la cançó =)
i et sento ^^

Encara no tinc suficients paraules per expressar el que sento cuan la poso
pero ja no em preocupa saps? ^^
perqué tinc clar que és

i m'encanta de saber-ho =)

viernes, 5 de junio de 2009

llibertat

Ruuun awaayy

I was walking a part..

Es que no puc explicar-ho
i no puc
és una sensació increible
un viatge
No em cansaría mai d'escoltar
les tonalitats que formulen
aquestes cordes vocals que tens.



I d'altre banda?
Els cànons¿
Quins cànons?
Les melodies?
no

És el conjunt senser sí, oi tant que si!
Em sento plenament jo
lliure de tot


I hi torno
m'encanta veure com la gent t'enveja
perque ets tu mateixa
i que acabaràs amb la gent que et mereixes
:]
Al teu mòn lila ^^

jueves, 14 de mayo de 2009

La Gran Festa!

Si Si Si!
gent de tot arreu!
de totes les parts del mòn!
COneixeria a molta gent!
Mooooooltta geent!
i es donaria una gran festa!
UNa festa enorme! INcreible! Fascinant!
i tothom coneixeria algú nou,
algú diferent,
i parlarien durant hores i hores!




jo només et demanaria que cantessis (:
Em conformaria tantsols en veure't cantar per la nit, (:
tu i jo
a la llum de la Lluna,
tancar els ulls,
viatgem,
obrir-los,
i tu ser allà (:




i hi no hi hauria cap gronxador
tantsols la teva música
i un barranc sense fons :)
Em tiraria durant hores i hores senseres
Sentint l'aire corrent a la meva pell, als meus cabells flotant
Escoltant Les Cançons.
Agafaria les escales, i tornaria a pujar.





I al cap del temps,
no em farà falta això saps?
estaràs tu (:






Qui ets?

miércoles, 13 de mayo de 2009

Caresse Sur l'Oceàn

Carresse




Paraules?
no,
no s'hi pot expressar,
no s'han inventat paraules encara amb les cuals puguis volar
deixar d'existir per arribar a ser tantsols
melodies,
tons,
i notes.








Droga
música
un gronxador
gravetat
Lluna.











Et deslligues durant un nanosegon de tota part física i material,
per ser tantsols sentiments,


passió
,
amor,
odi,
ràbia,
tendressa

domingo, 10 de mayo de 2009

begin to be full

the sky is beggining to be carribbean blue now,
no?

don't continue

Busco las palabras exactas a aquello que siento, aquello efímero, aquel orgasmo alcanzado en un nano segundo arriba del todo en el columpio y que se desvanece para dar paso a la protagonista de la noche, y que uno ya llevaba esperando desde hacía mucho tiempo, la luz.
Estás abajo del todo, quizá subiendo, pero lo importante es que la protagonista ha aparecido, y una vez aparecida, lo unico que hacen falta son fuerzas y ayudas para saltar arriba del todo del columpio, y alcanzar la Luna.


Alante y atrás, una música.. una melodia.. llegas arriba del todo, y allí, formas parte de los tonos y las notas que estás oyendo, eres una nota más que suena, eres todas las notas, eres el niño de sexto de primaria que fue de colonias con el colegio y que disfrutó, aventuró, rió, jugó, y besó, Eres todo aquello que odias y amas..Eres segundo en la ESO en el tibidabo.
Possiblemente
empieces a ser tu.



That was really caribbean blue

domingo, 26 de abril de 2009

Empty

They say the sky high above
Is Caribbean blue...

the words aren't enough to describe all i feel
but don't worry,





Drugs will impact on us,
then we'll be ready to voyage.



And finally, when we'll have returned we'll be ready to face reality..



















but i'll keep flying in Caribbean Blue.

domingo, 29 de marzo de 2009

Caresse

És una melodia.. una tonalitat angelical..
Els àngels van baixar a cantar, per després emportarse part de mi mateix a no se on..
Tot és tant verd.. tant blau el cel.. El Nirvana
El so de la seva veu va ser estreta del fons del blau mar.. tant blau era..
Viatjaría fins l'infinit per escoltarte un cop més cantar..aprop teu..
El nubols es redueixen als nostres cossos estessos a la gespa..i et miro fixament als ulls.. em somrius.

une caresse.

martes, 17 de marzo de 2009

La vaig trobar un dia de sol, això segur, era un dia que feia bo

Podeu sentir?
Sentir a l'altre persona al teu costat, recolçada al coixí, miran-te fixament als ulls, així, entent la seva mirada i el que expressa amb ella?
No ho és tant de complicat, al cap i a la fi, t'expresses i no t'hauries de reprimir pas en certs àmbits.
Costa molt expressarse, dir el que un mateix sent per por a com els hi pot afectar als altres. Pero això va segons la persona, tot és cert. Alguns no els hi costa pas gens.
Ara bé, cuan expresses emocions positives, amor, passió, amistad, tendreça, carícies.. tot és molt més fàcil.. flueix, igual que la seva mirada en els teus ulls.
Algú sap que fa amb la seva vida?
Oi tant que ho saben! ells ho saben tot, i ho controlen tot, està clar. Només cal veure el seu comportament diari.
No hi hà pressa, diuen, espera que ja vindrà.. Fes vida própia..
Segurament tot és molt més fàcil que això, pero ens agrada fer-nos la vida impossible en certa manera.
Hi han etapes de tot tipus, has de fer que arribin sense precipitar-te. Pero no corris! que t'he la fotràs.. I vinga. Patapam!! i un altre cop, i un altre, i perquè no un altre??! Vinga vinga!! Ploff!!
I no aprens.



jueves, 5 de febrero de 2009

Enough

Don't touch me please
És aquest contiu va i vé de tot. De tota la merda que sobrepesa i que s'acumula, que desborda pels costats fent rierols de contiua mediocritat general.
Tens varies opcions que t'han ofert els usuaris: mitjançant un al dia, t'hi quedes una mica ocell i vas tirant amb la ració diaria que et deixa mitg esponja. Encara que s'ha de saber controlar.
Pots enfrontarti, sense cap tipus de possibilitat de fer moure les coses del seu lloc.
O bé pots pendre el teu bastó personal i recolçarte en aquest.
El cas és fer via d'alguna manera, a la teva manera potser.
Pero les coses no acompanyen, i és de ben sabut que s'ha de complicar un la vida sempre.
Despres arriba la sensació de buit, d'ofegarte alhora, és genial.
Pero, tornes a obrir els ulls, el Sol tornar a lluir com feia un mes, i tornes a estar normal.
I s'acumula un puntet.
Visca els ocells.