Don't touch me please
És aquest contiu va i vé de tot. De tota la merda que sobrepesa i que s'acumula, que desborda pels costats fent rierols de contiua mediocritat general.
Tens varies opcions que t'han ofert els usuaris: mitjançant un al dia, t'hi quedes una mica ocell i vas tirant amb la ració diaria que et deixa mitg esponja. Encara que s'ha de saber controlar.
Pots enfrontarti, sense cap tipus de possibilitat de fer moure les coses del seu lloc.
O bé pots pendre el teu bastó personal i recolçarte en aquest.
El cas és fer via d'alguna manera, a la teva manera potser.
Pero les coses no acompanyen, i és de ben sabut que s'ha de complicar un la vida sempre.
Despres arriba la sensació de buit, d'ofegarte alhora, és genial.
Pero, tornes a obrir els ulls, el Sol tornar a lluir com feia un mes, i tornes a estar normal.
I s'acumula un puntet.
Visca els ocells.
