Empty

They say the sky high above
Is Caribbean blue...

the words aren't enough to describe all i feel
but don't worry,





Drugs will impact on us,
then we'll be ready to voyage.



And finally, when we'll have returned we'll be ready to face reality..



















but i'll keep flying in Caribbean Blue.

Caresse

És una melodia.. una tonalitat angelical..
Els àngels van baixar a cantar, per després emportarse part de mi mateix a no se on..
Tot és tant verd.. tant blau el cel.. El Nirvana
El so de la seva veu va ser estreta del fons del blau mar.. tant blau era..
Viatjaría fins l'infinit per escoltarte un cop més cantar..aprop teu..
El nubols es redueixen als nostres cossos estessos a la gespa..i et miro fixament als ulls.. em somrius.

une caresse.

La vaig trobar un dia de sol, això segur, era un dia que feia bo

Podeu sentir?
Sentir a l'altre persona al teu costat, recolçada al coixí, miran-te fixament als ulls, així, entent la seva mirada i el que expressa amb ella?
No ho és tant de complicat, al cap i a la fi, t'expresses i no t'hauries de reprimir pas en certs àmbits.
Costa molt expressarse, dir el que un mateix sent per por a com els hi pot afectar als altres. Pero això va segons la persona, tot és cert. Alguns no els hi costa pas gens.
Ara bé, cuan expresses emocions positives, amor, passió, amistad, tendreça, carícies.. tot és molt més fàcil.. flueix, igual que la seva mirada en els teus ulls.
Algú sap que fa amb la seva vida?

Oi tant que ho saben! ells ho saben tot, i ho controlen tot, està clar. Només cal veure el seu comportament diari.
No hi hà pressa, diuen, espera que ja vindrà.. Fes vida própia..
Segurament tot és molt més fàcil que això, pero ens agrada fer-nos la vida impossible en certa manera.
Hi han etapes de tot tipus, has de fer que arribin sense precipitar-te. Pero no corris! que t'he la fotràs.. I vinga. Patapam!! i un altre cop, i un altre, i perquè no un altre??! Vinga vinga!! Ploff!!
I no aprens.

Enough

Don't touch me please

És aquest contiu va i vé de tot. De tota la merda que sobrepesa i que s'acumula, que desborda pels costats fent rierols de contiua mediocritat general.

Tens varies opcions que t'han ofert els usuaris: mitjançant un al dia, t'hi quedes una mica ocell i vas tirant amb la ració diaria que et deixa mitg esponja. Encara que s'ha de saber controlar.

Pots enfrontarti, sense cap tipus de possibilitat de fer moure les coses del seu lloc.

O bé pots pendre el teu bastó personal i recolçarte en aquest.

El cas és fer via d'alguna manera, a la teva manera potser.

Pero les coses no acompanyen, i és de ben sabut que s'ha de complicar un la vida sempre.

Despres arriba la sensació de buit, d'ofegarte alhora, és genial.

Pero, tornes a obrir els ulls, el Sol tornar a lluir com feia un mes, i tornes a estar normal.

I s'acumula un puntet.

Visca els ocells.

Surt allà, fes-ho i disfruta; molta merda.

Com tornes a la calma?

I si la calma no ha vingut encara? I si no la conéixes? I si per tu un tipus de calma és diferent a la calma que entén aquella altre persona?

Viure? que entén la gent per viure? és egoista que ho digui una persona de clase mitjana?

Qui viu realment?

Necesito dir les coses, això reventarà, si.

Tota calma comença per desfer la pilota de cables que puguin estar embullats.

Potser, l'ho següent és triar qui es queda i qui s'envà. I, de qui es quedi, hauràs d'estar segur que sempre estaràn allà i que hi podràs sentirte agust al seu costat.

Abans, però, si no deixes de defugir de les teves própies conductes negatives que et fan perdre't per les branques, no conseguiràs res.

Centra't ja d'un cop.

No et deixis de tonteries, viu-les.

Deixa d'escriure, de reflexiona com sempre, i actúa.

Segueix reflexionant com sempre, escriu, pero evoluciona i madura. Treu conclusions clares de les coses, o com a mínim intenta-ho.

No et quedis estancat sempre en l'ho mateix perque l'esforç és superior a tu.

Comença a actuar.

Deixa de banda d'un miserable cop la vagància que et fa perdre't pel camí, i actua.

Benvinguda

Abans de res,

he creat això per pur desfogament personal, i per a que les persones les cuals m'importa la seva opinió, la deixin aqui redactada, res més.

Hauràn dies de tot, està clar. Possiblement hauràn moltes faltes d'ortografía, no ho negaré pas, aixì que espero que no et fagi molt mal a la vista.

S'esfumarà,

com?

no ho sé, i sincerament, ara tinc por, certes coses noves tendeixen a produïr una certa por al principi, pero hi vull lluitar.

Les poques coses que he pogut moure aquesta nit, ja m'han fet sentir miserablement diferent.

I encara que això hagi sigut una porció minúscula de satisfacció personal, ha sigut satisfacció personal senyores i senyors!

Ha sigut concretament a l'hora de pendre una decissió per mi mateix, de veure que parlava una personeta dintre meu, i que era jo. Jo qui donava les ordres sobre mi mateix, qui decidia, qui s'enfrontava. Automaticament deixava de ser espectador de la meva própia vida a pasar a manar sobre ella.

On era fins ara aquesta personeta que penso deixar lliure?

No ho sé, pero benvinguda a casa.

Gràcies nano.